Personas sordo-ciegas y recursos
Persones sord-cegues quin tipus de comunicació alternativa utilitzen.
Les persones amb Sordceguesa de naixement (congènita) tindran poc o cap llenguatge formal i una comprensió del món molt limitada ja que no han tingut la oportunitat de veure/sentir altres persones i les coses que succeeixen al seu voltant.
En canvi, les persones amb Sordceguesa adquirida tindran l’avantatge de
recordar a vista i oïda i hauran pogut aprendre el llenguatge. Els mètodes de comunicació variaran, conseqüentment, i podrien ésser:
• Oral i lectura labial
• Llengua de Signes o algun sistema alternatiu, p. Ex. Bimodal o Makatón
• Signes en el camp visual, restringit o recolzat
• Braille i Moon
• Blocs alfabètics
• Dactilològic
• Notes escrites
• Comunicació electrònica (amb sortida Braille o lletres en format gran)
• Signes propis
• Tadoma (normalment utilitzat con una font addicional d’informació)
• Combinacions dels anteriors
SISTEMA ALFABETIC Dactilologic (sobre palmell quan és necessari)
Consisteix en realitat en parlar mitjançant canvis de posició dels dits que s'acompanyen de lleugers moviments de la mà. Cada lletra té una forma que es fa sobre el palmell de la mà de la persona sordcega (si té resta visual suficient també es pot fer en l'aire). Durant molt de temps es va conèixer com a sistema de comunicació per a sordcecs per excel•lència.
MAJÚSCULES
SOBRE LA PALMA.
Consisteix a anar escrivint sobre el centre del palmell de la mà de les persones sordcega amb l'índex cadascuna de les lletres que componen les paraules en majúscules, una sobre l'altra. És el sistema més útil per comunicar amb persones amb sordceguesa adquirida.
EL DIT COM LLAPIS.
Es pren el dit índex de la persona sordcega i s'escriu amb ell, com si d'un llapis es tractés, el missatge que es vol transmetre. Es pot fer en l'aire o sobre una superfície. És la primera forma de comunicar amb persones que queden sordcegues sobtadament.
NO ALFABÈTICS.
LLENGUATGE DE GESTOS NATURALS
És la primera forma d'abordar la comunicació amb el nen sordcec.
Combinen gestos que es relacionen amb la funcionalitat de l'objecte, moviments del cos que descriuen l'acció desitjada, imitació de gestos del nen la intencionalitat ha estat comprovada i signes convencionals de fàcil comprensió recolzats pel context en què es produeixen.
LLENGUA DE SIGNES.
És la mateixa llengua de signes utilitzada per les persones sordes.
Quan la persona és sordcega total o la resta de visió és insuficient, necessita posar la seves mans sobre les de qui li parla per poder percebre el missatge, (parlem llavors de llengua de signes amb suport tàctil). En aquest cas, les mans de la persona sordcega es col•loquen penjades (a manera de perxa) en l'angle format entre el polze i l'índex del seu interlocutor per seguir el missatge.
És fonamental considerar que ens estem referint a una llengua el canal de transmissió és molt diferent del que les persones oients estem acostumats a utilitzar. S'estructura de manera diferent a l'oral, considerant un espai determinat, uns moviments concrets, acompanyat tot això d'expressions facials i corporals variades, que a més en el cas de les persones sordcegues ha de ser captada a través del tacte.
BIMODAL.
El terme bimodal es refereix al fet que el missatge s'expressa en dues modalitats a la vegada, però la llengua base, el que marca l'ordre de la frase i la que determina la sintaxi de les produccions és la llengua oral.
És possible incloure aquí el sistema "Dàctyls" , que combina sobre la mà el dactilològic i signes presos de la Llengua de Signes Espanyola, adaptats en la seva realització a l'espai perceptible per la mà i que ofereix una velocitat de transmissió del missatge per de l`interlocutor ben entrenat gairebé similar al de la llengua oral.
Es pot utilitzar pedagògicament com a sistema per a introduir estructures de llengua oral i és adequat com a sistema de comunicació per a persones amb sordceguesa adquirida després del desenvolupament del llenguatge o per a persones cegues que perden l'audició.
CODIS D'ESCRIPTURA.
També hi ha altres formes de comunicació a través de l`escriptura, ja sigui en tinta ( si hi ha resta visual ) o en Braille.
Hi ha a més unes tauletes de comunicació en què estan impreses les lletres majúscules en vista i relleu ben contrastades sobre el fons i sota la seva transcripció en Braille, de manera que agafant el dit de la persona sordcega i fent-la tocar les lletres que componen el missatge pugui comprendre-ho.
La transmissió del missatge és molt lenta i implica que la persona sordcega tingui bona discriminació tàctil i estructures orals desenvolupades.
Algunes persones sordcegues utilitzen també targetes de comunicació per donar missatges puntuals a altres persones. Generalment porten el missatge imprès: p. exemple "PER FAVOR Ajudeu-me a CREUAR". De vegades la persona sordcega pot escriure en el moment el missatge que necessita, que ha de ser clar i directe de manera que admeti com a única resposta la acció suggerida.
També utilitzen molt el cos, això els hi dona confiança i poden saber com es la persona, inclòs la seva estructura corporal.
Quin tipus d`escolarització reben aquestes persones.
La seva escolarització encara no esta molt clara perquè no se sap on encaixar aquets alumnes, escoles ordinàries, concertades, d`Educació Especial, o a la llar. A part hi ha un inconvenient molt important, que no en totes les escoles els accepten, hi ha una perquè hi ha una manca de professionals especialitzat i tenen que rebre una educació en escoles especials per la seva discapacitat, tenen que ser escoles amb un condicionament adequat per ells amb els espais necessaris, aules molt amples, i uns professionals adequats i ben formats per poder mantenir una bona comunicació amb ells.
Poden desenvolupar qualsevol tasca laboral? Perquè?
No poden desenvolupar qualsevol tasca com ho faria una persona normal, tenen molts impediments per desenvolupar-se en la societat, necessiten un medi per portar a terme qualsevol feina perquè tindrien que portar sempre amb ells una persona que interpretessin tot allò que parlen o a tots els llocs on puguin anar, podrien participar en conferencies, reunions, per a col•lectius secs, sords o muts, també podrien treballar de quiromassatge o fisioterapeutes per el seu contacte amb el cos. Unes de les tasques que podrien desenvolupar seria en la llarg, això els aporta molta autonomia i es poden sentir be amb ells mateixos.
El col•lectiu de ciutadans sord-cegues ha de conviure diàriament en un entorn advers, degut a les barreres de comunicació existents que fan impossible la seva participació real com a ciutadans de ple dret en la vida política, econòmica, cultural i social.
Aquest col•lectius de persones sord-cegues constitueix un grup amb una identitat i cultura pròpies i amb un idioma, la Llengua de Signes, que els serveix de vehicle per a la participació dins la societat en igualtat de condicions respecte la resta de ciutadans.
Poden patir algun tipus d`alteració mental?.
Si, quan es de naixement perquè no tenen les mateixes oportunitats que els que adquireixen la malaltia en el procés de la seva vida, les persones que neixen sord.cecs no tenen ningú contacte amb l`exterior i no poden desenvolupar les seves capacitats cognitives que son les que produeixen l`informació el cervell per portar a terme certes habilitats, aquestes persones son mol difícil de tractar donant que estan dintre del seu cos i no tenen cap tipus de contacte amb l`exterior no més, el contacte físic. Quan les mares han tingut algun problema amb l`alcohol, o amb SIDA, causada per la varicel•la, dones fumadores, es solen donar aquesta discapacitat de naixement que va acompanyada de alguna alteració mental que afecta a la seva conducta.
Síndrome de Down, paràlisi cerebral,diplegia mixta moderada,síndrome de Turner, Síndrome de Klinefelter
Quins serveis i tipus de tractament reben per part de la ONCE les persones amb sord-ceguesa?
Biblioteca. Els serveis que ofereix a la comunitat són els següents:
Accés a Internet per a deficients visuals : Les biblioteques disposen ;ordinadors accessibles per a deficients visuals, els quals tenen instal•lat un programari de navegació per Internet que permet que les persones amb problemes de visió puguin navegar de forma guiada. Tenen un lector de pantalla que permet accedir als continguts dels ordinadors de forma sonora això permet que persones cegues, amb visió baixa i sord-cegues puguin fer ús de les tecnologies amb normalitat.
Materials per a deficients visuals :
Llibres en sistema Braille i servei de telelupa i escàner, per facilitar la lectura a persones amb problemes de visió. “ clubs de lectura – diaris del món – formació en tecnologies de la informació –– punts d’informació europea – punts de suport per a la UOC- racó de pares- serveis per a petits lectors- servei d’auto préstec- servei de préstec a domicili- Wi-Fi. “
Per a l`educació infantil i primària: Esta molt ben adaptada per als discapacitats físics, ja que els prestatges on s`hi troben els llibres estan a una alçada adequada. Els espais entre cadires i taules són amplis per poder passar. Hi ha espais buits a les taules per poder-hi incloure una cadira de rodes sense cap mena de problema.
EDUCACIÓ.
L`ONCE va transformar els seus col•legis en centres de recursos educatius per donar una atenció educativa gratuïta (ensenyament primari i secundari obligatori); es dóna suport a l'educació integrada mitjançant els equips d'atenció educativa repartits pel país, i es dissenyen plans especials per a nens i joves sordcecs. Els centres de recursos educatius ofereixen altres serveis, com els referents a la rehabilitació en l'etapa infantil i juvenil, que comprèn el desenvolupament de la vida diària, l'orientació, la mobilitat i les tècniques per a l'aprofitament del residu visual. També es dediquen a la investigació i a l'adaptació de recursos educatius i a la formació de professionals.
A més a més, en els CRE s'imparteixen cicles de formació professional que s'adapten periòdicament a la demanda del mercat laboral. Actualment es poden fer cursos de telefonia, quiromassatge, estenotípia informatitzada, comunicació i gestió de xarxes informàtiques, tècniques en gestió comercial o auxiliar de comunicacions i gestió administrativa. L`ONCE te Pla d 'educació per a sordcecs, finançat i dirigit per l’ONCE
CULTURA.
Museu Filològic. És l'únic museu espanyol que permet conèixer les obres d'art exposades mitjançant el tacte. Aquest centre atresora una important col•lecció de maquetes de monuments i edificis significatius d'arreu del món. Els cecs poden conèixer amb exactitud, mitjançant les seves mans, com són la Torre Eiffel, el Kremlin, les coves d’Altamirà o el Palau Reial de Madrid. Aquest museu també compta amb creacions d'artistes cecs i amb una sala permanent d'exposicions.
Revistes. Tenen un contingut molt variat i s'editen en un o més suports -tinta, Braille, sonor o informàtic. Es pot accedir a algunes revistes per la pagina web de l`ONCE Sobre el món de la política social general, l'ONCE publica PERFILES, una capçalera emblemàtica amb més de 18 anys de vida editorial, que s'edita amb tinta i amb so. Des de fa una mica més d'un any, es publica AÍXI SOMS, una revista d'actualitat i notícies del Grupo ONCE. INTEGRACIÓ, en tinta, Braille, so i disquet, és una revista orientada als professionals que treballen en el camp de la ceguesa; TERCER SENTIT, en Braille i en tinta, sobre sordceguesa; CULTURA, en Braille i disquet; QUIOSC, en so, que recopila articles i informació general; PROMETEO, en Braille, adreçada a nens i joves cecs... i fins a 40 publicacions periòdiques.
Animació sociocultural. S'adreça a l'ocupació del temps lliure mitjançant activitats recreatives pensades per a totes les edats. Els nens i els adults poden participar en tallers molt variats, activitats esportives, excursions, itineraris culturals.
I vacances socials per a les persones grans. Uns 25.000 cecs i deficients visuals censats a l'ONCE tenen més de 65 anys, per la qual cosa hi ha molts programes i activitats pensats per a ells.
GOSOS GUIA.
Acompanyant l`usuari a tots els llocs, son gossos molt treballadors i la seva companyia fan que la persona adquireixen una autonomia d`ella mateixa
TRACTAMENT.
Assessoria, educació i entrenament a les famílies.
Coordinació de grups de pares d'ajuda mútua.
Programa de respirs per a les famílies i activitats d'oci i temps lliure per a persones sordcegues.
Mediació social: suport i/o reforç que realitza un mediador en sordceguesa a la llar de la persona sordcega.
Formació de mediadors en sordceguesa, de guia-intèrprets i de guia-comunicadors.
Organització i participació en seminaris, congressos i conferències d'informació sobre sordceguesa a nivell local i nacional.
Campanyes d'informació en centres, educatius i socials.
Serveis per a guia-intèrprets i mediadors.
Les persones amb Sordceguesa de naixement (congènita) tindran poc o cap llenguatge formal i una comprensió del món molt limitada ja que no han tingut la oportunitat de veure/sentir altres persones i les coses que succeeixen al seu voltant.
En canvi, les persones amb Sordceguesa adquirida tindran l’avantatge de
recordar a vista i oïda i hauran pogut aprendre el llenguatge. Els mètodes de comunicació variaran, conseqüentment, i podrien ésser:
• Oral i lectura labial
• Llengua de Signes o algun sistema alternatiu, p. Ex. Bimodal o Makatón
• Signes en el camp visual, restringit o recolzat
• Braille i Moon
• Blocs alfabètics
• Dactilològic
• Notes escrites
• Comunicació electrònica (amb sortida Braille o lletres en format gran)
• Signes propis
• Tadoma (normalment utilitzat con una font addicional d’informació)
• Combinacions dels anteriors
SISTEMA ALFABETIC Dactilologic (sobre palmell quan és necessari)
Consisteix en realitat en parlar mitjançant canvis de posició dels dits que s'acompanyen de lleugers moviments de la mà. Cada lletra té una forma que es fa sobre el palmell de la mà de la persona sordcega (si té resta visual suficient també es pot fer en l'aire). Durant molt de temps es va conèixer com a sistema de comunicació per a sordcecs per excel•lència.
MAJÚSCULES
SOBRE LA PALMA.
Consisteix a anar escrivint sobre el centre del palmell de la mà de les persones sordcega amb l'índex cadascuna de les lletres que componen les paraules en majúscules, una sobre l'altra. És el sistema més útil per comunicar amb persones amb sordceguesa adquirida.
EL DIT COM LLAPIS.
Es pren el dit índex de la persona sordcega i s'escriu amb ell, com si d'un llapis es tractés, el missatge que es vol transmetre. Es pot fer en l'aire o sobre una superfície. És la primera forma de comunicar amb persones que queden sordcegues sobtadament.
NO ALFABÈTICS.
LLENGUATGE DE GESTOS NATURALS
És la primera forma d'abordar la comunicació amb el nen sordcec.
Combinen gestos que es relacionen amb la funcionalitat de l'objecte, moviments del cos que descriuen l'acció desitjada, imitació de gestos del nen la intencionalitat ha estat comprovada i signes convencionals de fàcil comprensió recolzats pel context en què es produeixen.
LLENGUA DE SIGNES.
És la mateixa llengua de signes utilitzada per les persones sordes.
Quan la persona és sordcega total o la resta de visió és insuficient, necessita posar la seves mans sobre les de qui li parla per poder percebre el missatge, (parlem llavors de llengua de signes amb suport tàctil). En aquest cas, les mans de la persona sordcega es col•loquen penjades (a manera de perxa) en l'angle format entre el polze i l'índex del seu interlocutor per seguir el missatge.
És fonamental considerar que ens estem referint a una llengua el canal de transmissió és molt diferent del que les persones oients estem acostumats a utilitzar. S'estructura de manera diferent a l'oral, considerant un espai determinat, uns moviments concrets, acompanyat tot això d'expressions facials i corporals variades, que a més en el cas de les persones sordcegues ha de ser captada a través del tacte.
BIMODAL.
El terme bimodal es refereix al fet que el missatge s'expressa en dues modalitats a la vegada, però la llengua base, el que marca l'ordre de la frase i la que determina la sintaxi de les produccions és la llengua oral.
És possible incloure aquí el sistema "Dàctyls" , que combina sobre la mà el dactilològic i signes presos de la Llengua de Signes Espanyola, adaptats en la seva realització a l'espai perceptible per la mà i que ofereix una velocitat de transmissió del missatge per de l`interlocutor ben entrenat gairebé similar al de la llengua oral.
Es pot utilitzar pedagògicament com a sistema per a introduir estructures de llengua oral i és adequat com a sistema de comunicació per a persones amb sordceguesa adquirida després del desenvolupament del llenguatge o per a persones cegues que perden l'audició.
CODIS D'ESCRIPTURA.
També hi ha altres formes de comunicació a través de l`escriptura, ja sigui en tinta ( si hi ha resta visual ) o en Braille.
Hi ha a més unes tauletes de comunicació en què estan impreses les lletres majúscules en vista i relleu ben contrastades sobre el fons i sota la seva transcripció en Braille, de manera que agafant el dit de la persona sordcega i fent-la tocar les lletres que componen el missatge pugui comprendre-ho.
La transmissió del missatge és molt lenta i implica que la persona sordcega tingui bona discriminació tàctil i estructures orals desenvolupades.
Algunes persones sordcegues utilitzen també targetes de comunicació per donar missatges puntuals a altres persones. Generalment porten el missatge imprès: p. exemple "PER FAVOR Ajudeu-me a CREUAR". De vegades la persona sordcega pot escriure en el moment el missatge que necessita, que ha de ser clar i directe de manera que admeti com a única resposta la acció suggerida.
També utilitzen molt el cos, això els hi dona confiança i poden saber com es la persona, inclòs la seva estructura corporal.
Quin tipus d`escolarització reben aquestes persones.
La seva escolarització encara no esta molt clara perquè no se sap on encaixar aquets alumnes, escoles ordinàries, concertades, d`Educació Especial, o a la llar. A part hi ha un inconvenient molt important, que no en totes les escoles els accepten, hi ha una perquè hi ha una manca de professionals especialitzat i tenen que rebre una educació en escoles especials per la seva discapacitat, tenen que ser escoles amb un condicionament adequat per ells amb els espais necessaris, aules molt amples, i uns professionals adequats i ben formats per poder mantenir una bona comunicació amb ells.
Poden desenvolupar qualsevol tasca laboral? Perquè?
No poden desenvolupar qualsevol tasca com ho faria una persona normal, tenen molts impediments per desenvolupar-se en la societat, necessiten un medi per portar a terme qualsevol feina perquè tindrien que portar sempre amb ells una persona que interpretessin tot allò que parlen o a tots els llocs on puguin anar, podrien participar en conferencies, reunions, per a col•lectius secs, sords o muts, també podrien treballar de quiromassatge o fisioterapeutes per el seu contacte amb el cos. Unes de les tasques que podrien desenvolupar seria en la llarg, això els aporta molta autonomia i es poden sentir be amb ells mateixos.
El col•lectiu de ciutadans sord-cegues ha de conviure diàriament en un entorn advers, degut a les barreres de comunicació existents que fan impossible la seva participació real com a ciutadans de ple dret en la vida política, econòmica, cultural i social.
Aquest col•lectius de persones sord-cegues constitueix un grup amb una identitat i cultura pròpies i amb un idioma, la Llengua de Signes, que els serveix de vehicle per a la participació dins la societat en igualtat de condicions respecte la resta de ciutadans.
Poden patir algun tipus d`alteració mental?.
Si, quan es de naixement perquè no tenen les mateixes oportunitats que els que adquireixen la malaltia en el procés de la seva vida, les persones que neixen sord.cecs no tenen ningú contacte amb l`exterior i no poden desenvolupar les seves capacitats cognitives que son les que produeixen l`informació el cervell per portar a terme certes habilitats, aquestes persones son mol difícil de tractar donant que estan dintre del seu cos i no tenen cap tipus de contacte amb l`exterior no més, el contacte físic. Quan les mares han tingut algun problema amb l`alcohol, o amb SIDA, causada per la varicel•la, dones fumadores, es solen donar aquesta discapacitat de naixement que va acompanyada de alguna alteració mental que afecta a la seva conducta.
Síndrome de Down, paràlisi cerebral,diplegia mixta moderada,síndrome de Turner, Síndrome de Klinefelter
Quins serveis i tipus de tractament reben per part de la ONCE les persones amb sord-ceguesa?
Biblioteca. Els serveis que ofereix a la comunitat són els següents:
Accés a Internet per a deficients visuals : Les biblioteques disposen ;ordinadors accessibles per a deficients visuals, els quals tenen instal•lat un programari de navegació per Internet que permet que les persones amb problemes de visió puguin navegar de forma guiada. Tenen un lector de pantalla que permet accedir als continguts dels ordinadors de forma sonora això permet que persones cegues, amb visió baixa i sord-cegues puguin fer ús de les tecnologies amb normalitat.
Materials per a deficients visuals :
Llibres en sistema Braille i servei de telelupa i escàner, per facilitar la lectura a persones amb problemes de visió. “ clubs de lectura – diaris del món – formació en tecnologies de la informació –– punts d’informació europea – punts de suport per a la UOC- racó de pares- serveis per a petits lectors- servei d’auto préstec- servei de préstec a domicili- Wi-Fi. “
Per a l`educació infantil i primària: Esta molt ben adaptada per als discapacitats físics, ja que els prestatges on s`hi troben els llibres estan a una alçada adequada. Els espais entre cadires i taules són amplis per poder passar. Hi ha espais buits a les taules per poder-hi incloure una cadira de rodes sense cap mena de problema.
EDUCACIÓ.
L`ONCE va transformar els seus col•legis en centres de recursos educatius per donar una atenció educativa gratuïta (ensenyament primari i secundari obligatori); es dóna suport a l'educació integrada mitjançant els equips d'atenció educativa repartits pel país, i es dissenyen plans especials per a nens i joves sordcecs. Els centres de recursos educatius ofereixen altres serveis, com els referents a la rehabilitació en l'etapa infantil i juvenil, que comprèn el desenvolupament de la vida diària, l'orientació, la mobilitat i les tècniques per a l'aprofitament del residu visual. També es dediquen a la investigació i a l'adaptació de recursos educatius i a la formació de professionals.
A més a més, en els CRE s'imparteixen cicles de formació professional que s'adapten periòdicament a la demanda del mercat laboral. Actualment es poden fer cursos de telefonia, quiromassatge, estenotípia informatitzada, comunicació i gestió de xarxes informàtiques, tècniques en gestió comercial o auxiliar de comunicacions i gestió administrativa. L`ONCE te Pla d 'educació per a sordcecs, finançat i dirigit per l’ONCE
CULTURA.
Museu Filològic. És l'únic museu espanyol que permet conèixer les obres d'art exposades mitjançant el tacte. Aquest centre atresora una important col•lecció de maquetes de monuments i edificis significatius d'arreu del món. Els cecs poden conèixer amb exactitud, mitjançant les seves mans, com són la Torre Eiffel, el Kremlin, les coves d’Altamirà o el Palau Reial de Madrid. Aquest museu també compta amb creacions d'artistes cecs i amb una sala permanent d'exposicions.
Revistes. Tenen un contingut molt variat i s'editen en un o més suports -tinta, Braille, sonor o informàtic. Es pot accedir a algunes revistes per la pagina web de l`ONCE Sobre el món de la política social general, l'ONCE publica PERFILES, una capçalera emblemàtica amb més de 18 anys de vida editorial, que s'edita amb tinta i amb so. Des de fa una mica més d'un any, es publica AÍXI SOMS, una revista d'actualitat i notícies del Grupo ONCE. INTEGRACIÓ, en tinta, Braille, so i disquet, és una revista orientada als professionals que treballen en el camp de la ceguesa; TERCER SENTIT, en Braille i en tinta, sobre sordceguesa; CULTURA, en Braille i disquet; QUIOSC, en so, que recopila articles i informació general; PROMETEO, en Braille, adreçada a nens i joves cecs... i fins a 40 publicacions periòdiques.
Animació sociocultural. S'adreça a l'ocupació del temps lliure mitjançant activitats recreatives pensades per a totes les edats. Els nens i els adults poden participar en tallers molt variats, activitats esportives, excursions, itineraris culturals.
I vacances socials per a les persones grans. Uns 25.000 cecs i deficients visuals censats a l'ONCE tenen més de 65 anys, per la qual cosa hi ha molts programes i activitats pensats per a ells.
GOSOS GUIA.
Acompanyant l`usuari a tots els llocs, son gossos molt treballadors i la seva companyia fan que la persona adquireixen una autonomia d`ella mateixa
TRACTAMENT.
Assessoria, educació i entrenament a les famílies.
Coordinació de grups de pares d'ajuda mútua.
Programa de respirs per a les famílies i activitats d'oci i temps lliure per a persones sordcegues.
Mediació social: suport i/o reforç que realitza un mediador en sordceguesa a la llar de la persona sordcega.
Formació de mediadors en sordceguesa, de guia-intèrprets i de guia-comunicadors.
Organització i participació en seminaris, congressos i conferències d'informació sobre sordceguesa a nivell local i nacional.
Campanyes d'informació en centres, educatius i socials.
Serveis per a guia-intèrprets i mediadors.
No hay comentarios:
Publicar un comentario