Algunes persones es embarquen moltes vegades sense saber-ho amb parelles que van a donar-li més mals de cap, són persones amb trets de personalitat que provoquen en l'altra persona un patiment i una alteració psicològica, és cert que ningú porta un cartell en el front i per això les persones que s'enreden amb elles es arriscada sense saber-ho a les conseqüències.
Cada vegada és més freqüent trobar-se dins d'aquest tipus de relacions problemàtiques que en alguns casos arriben a ser molt perilloses.
L'estil de l'afecte és una manera d'estimar especifica que depèn de com es veu un mateix i als altres, aquestes relacions solen estar tòxiques perquè es crea partint d'una dependència mútua i arriba a convertir-se en indispensable i al mateix temps insuportable. Una relació amb un trastorn límit de personalitat sol tenir un pronòstic dolent, però les persones que ho pateixen, no ho saben, no saben qui són, ni el que volen, solen sentir-se buits interiorment.
Hi ha experts que diuen que preval el narcisisme degut a la cultura que vivim, on la lluita pel poder, el prestigi, la posició i la competitivitat, fan que certes persones adquireixin una necessitat de ser més grans i sempre ser els millors.
L'educació sentimental es basa en un model que és totalment contradictori, la relació en parella és una relació social on se segueix esperant d`ella que sigui alguna cosa mútua, que tingui sentit, durada i que sigui gratuïta, però la realitat és una altra molt diferent on encara queden heretats uns mecanismes contraris i on les parelles s'acaben desenvolupant com a relacions de domini privat.
També cal dir que tot i tots els canvis socials que s`han produït a nivell de sexualitat entre parelles del mateix sexe, encara continua existint un ideal de parella estable on el sexe es compenetra amb l'amor i la fidelitat.
Un dels problemes en el món de l'amor és que s`ha fet una caricatura ideal on se li ha donat dret a triar lliurement a la parella incrementant les raons del mercat.
Les relacions quan s`han format per qüestions de prestigi solen ser més tòxiques, són relacions variables, consumibles i incontrolables, vivim en una societat en què la gelosia són símptomes, d'amor quan en realitat és falta de seguretat en un mateix, on els mitjans de comunicació mostren parelles perfectes que no existeixen.
Quan una persona té clar el que espera d'una relació i sap el que pot oferir-li, és més fàcil trobar la persona adequada.
OPINIÓ PERSONAL.
És molt difícil determinar quina és la relació correcta o no si avui només es demana un mínim de respecte i que t'estimin, ningú vol viure amb una altra persona que li faci la vida impossible i sobretot quan aquesta persona es pot convertir en el pare de teus fills, està clar que trobar algú ideal per a tota la vida és com comprar un dècim de loteria i que et toqui. E n l'època que vivim actualment es han aconseguit moltes coses que estaven enquistades en el passat, ara es comparteixen moltes tasques i s'ha arribat a la conclusió que cal respectar-se, també hi ha excepcions de parelles que fan els ulls grossos davant de la societat i que després a casa no es suporten, segueixen els patrons familiars
També es podria parlar com no de la violència de gènere que omplen cada dia les notícies d'aquest país, dones que viuen amb maltracta dors en potència que han suportat tota la vida, aquella persona que un dia es va enamorar d'ella i que no era res més i ni més ni menys que un malalt metall.
Viure en parella o trobar l'altra part de la teva vida per poder complementar-la és com ja he dit al principi, una loteria mai se sap, però viure aguantant a algú que no et suporta o no suportes, millor viure sol i suportar-te a tu mateix.
Cada vegada és més freqüent trobar-se dins d'aquest tipus de relacions problemàtiques que en alguns casos arriben a ser molt perilloses.
L'estil de l'afecte és una manera d'estimar especifica que depèn de com es veu un mateix i als altres, aquestes relacions solen estar tòxiques perquè es crea partint d'una dependència mútua i arriba a convertir-se en indispensable i al mateix temps insuportable. Una relació amb un trastorn límit de personalitat sol tenir un pronòstic dolent, però les persones que ho pateixen, no ho saben, no saben qui són, ni el que volen, solen sentir-se buits interiorment.
Hi ha experts que diuen que preval el narcisisme degut a la cultura que vivim, on la lluita pel poder, el prestigi, la posició i la competitivitat, fan que certes persones adquireixin una necessitat de ser més grans i sempre ser els millors.
L'educació sentimental es basa en un model que és totalment contradictori, la relació en parella és una relació social on se segueix esperant d`ella que sigui alguna cosa mútua, que tingui sentit, durada i que sigui gratuïta, però la realitat és una altra molt diferent on encara queden heretats uns mecanismes contraris i on les parelles s'acaben desenvolupant com a relacions de domini privat.
També cal dir que tot i tots els canvis socials que s`han produït a nivell de sexualitat entre parelles del mateix sexe, encara continua existint un ideal de parella estable on el sexe es compenetra amb l'amor i la fidelitat.
Un dels problemes en el món de l'amor és que s`ha fet una caricatura ideal on se li ha donat dret a triar lliurement a la parella incrementant les raons del mercat.
Les relacions quan s`han format per qüestions de prestigi solen ser més tòxiques, són relacions variables, consumibles i incontrolables, vivim en una societat en què la gelosia són símptomes, d'amor quan en realitat és falta de seguretat en un mateix, on els mitjans de comunicació mostren parelles perfectes que no existeixen.
Quan una persona té clar el que espera d'una relació i sap el que pot oferir-li, és més fàcil trobar la persona adequada.
OPINIÓ PERSONAL.
És molt difícil determinar quina és la relació correcta o no si avui només es demana un mínim de respecte i que t'estimin, ningú vol viure amb una altra persona que li faci la vida impossible i sobretot quan aquesta persona es pot convertir en el pare de teus fills, està clar que trobar algú ideal per a tota la vida és com comprar un dècim de loteria i que et toqui. E n l'època que vivim actualment es han aconseguit moltes coses que estaven enquistades en el passat, ara es comparteixen moltes tasques i s'ha arribat a la conclusió que cal respectar-se, també hi ha excepcions de parelles que fan els ulls grossos davant de la societat i que després a casa no es suporten, segueixen els patrons familiars
També es podria parlar com no de la violència de gènere que omplen cada dia les notícies d'aquest país, dones que viuen amb maltracta dors en potència que han suportat tota la vida, aquella persona que un dia es va enamorar d'ella i que no era res més i ni més ni menys que un malalt metall.
Viure en parella o trobar l'altra part de la teva vida per poder complementar-la és com ja he dit al principi, una loteria mai se sap, però viure aguantant a algú que no et suporta o no suportes, millor viure sol i suportar-te a tu mateix.
No hay comentarios:
Publicar un comentario